El TDAH és un dels trastorns més importants en l’àrea de la Psiquiatria Infantil i Juvenil i és possiblement, la patologia més estudiada. En principi, se sap que la seva aparició està vinculada a una producció insuficient dels neurotransmissors dopamina i noradrenalina.
Els neurotransmissors són substàncies químiques amb l’objectiu de produir una correcta comunicació entre les neurones. Perquè això es dugui a terme, ha d’haver una quantitat adequada de dopamina i noradrenalina. En el nen amb TDAH la producció d’aquests dos neurotransmissors és irregular.
Aquest dèficit de dopamina i noradrenalina genera problemes en els circuits reguladors de diverses zones del cervell: el còrtex prefrontal, el cos callós i els ganglis basals.
Còrtex prefrontal: S’encarrega de la funció executiva: com planificar una acció, iniciar-la, controlar si s’està fent bé o malament, adonar-se’n i corregir els errors, veure si s’està seguint el pla, evitar distraccions, a poder ser flexible si les circumstàncies canvien i ser capaç d’acabar l’acció. Els nens amb TDAH tenen un còrtex prefrontal més petit, que funcionen a un ritme menor que en circumstàncies normals.
Cos callós: És l’estructura que connecta els hemisferis cerebrals dret i esquerre, coordinant les funcions de tots dos.
Ganglis basals: Inclouen l’escorça frontal, el cos callós i els ganglis basals anomenats globus palidus i nucli caudat. El globus palidus i el nucli caudat són més petits en nens amb TDAH; aquestes regions s’encarreguen de coordinar o filtrar la informació que arriba d’altres regions del cervell. En reduir la informació que arriba d’altres zones i inhibir les respostes automàtiques, aquestes zones estan implicades en el control dels impulsos.
Actualment, la prevalença del trastorn és d’un 5% en edat infantil a Catalunya, encara que el trastorn també es dóna en l’adultesa. El TDAH és crònic i sol manifestar-se abans dels 7 anys. Al llarg del desenvolupament de l’infant, els seus símptomes poden canviar o disminuir; no obstant això, s’estima que més del 80% dels nens continuaran presentant problemes en l’adolescència, i entre el 30-65%, en l’edat adulta.
Pel que fa a les formes en què es manifesta el TDAH, hi ha diverses etapes:
Fins als cinc anys, els nens solen presentar un desenvolupament motor precoç. Comencen a caminar molt d’hora i en general, són descrits pels pares com nens inquiets, «impulsats per un motor».
Durant l’edat escolar, els nens comencen a tenir problemes en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, el que sol ocasionar fracassos escolars. Aquests errors s’aguditzen com més se li exigeix al nen sense proporcionar-li un tractament adequat. En aquesta etapa és quan més es detecten casos de TDAH.
En l’adolescència es produeixen canvis substancials. La hiperactivitat sol disminuir notablement fins a esdevenir una sensació subjectiva d’inquietud. Tot i això, més del 80% dels joves segueix tenint problemes d’atenció i impulsivitat.
El TDAH té 3 subtipus, segons quins simptomatologia predomini en la persona:
– Subtipus inatent: quan la persona té més marcada la simptomatologia relacionada amb el dèficit d’atenció.
– Subtipus hiperactiu: quan la persona té més marcada la simptomatologia relacionada amb la hiperactivitat.
– Subtipus combinat: quan tant els símptomes d’hiperactivitat com els de inatenció tenen especial rellevància.
Comments are closed